Bel Llambrich

La meva història

Vaig néixer l'any 1970 a Palamós. Soc parella d'un home que m'ha acompanyat des que tenia 17 anys, soc mare de dues dones, soc filla, soc germana i soc amiga. Soc una persona en constant creixement i evolució.

Des de la meva adolescència, sempre he tingut clar que la meva vocació era estudiar la ment humana i alleugerir el patiment emocional de les persones. Però aquest anhel no es va començar a fer realitat fins fa quinze anys, arran d'una crisi vital i professional profunda.

​

A l'hora d'escollir els estudis, durant la meva adolescència, les recomanacions familiars pesaven molt. Així que vaig deixar anar el meu somni i vaig estudiar Econòmiques i Ciències del Treball. Vaig construir una carrera professional sòlida dedicant més de tres dècades al món de la banca. Des de fora, tot semblava encaixar. Però, en algun moment, vaig començar a sentir que hi havia una part de mi que demanava alguna cosa més.

​

Com moltes de les persones que avui acompanyo, vaig viure moments de qüestionament, de recerca i de canvi. Moments en què les respostes que havia trobat fins aleshores ja no eren suficients. Va ser precisament aquesta inquietud la que em va portar a iniciar un profund procés d'autoconeixement.

Aquest camí em va portar a estudiar Psicologia, la psicoteràpia Gestalt, les constel·lacions familiars i l'estudi dels valors humans a través del Test de Valors Hartman. Vaig endinsar-me en l'autoconeixement a través de propostes experiencials com el programa SAT de Claudio Naranjo, aprofundint en l'Eneagrama, entre altres desenes de retirs, formacions i experiències que he tingut el privilegi de viure i que han contribuït a convertir-me en la persona que soc avui.

​

Al llarg dels anys he descobert que moltes de les dificultats que vivim no tenen a veure amb una manca de capacitat o de força de voluntat. Sovint estan relacionades amb patrons inconscients, lleialtats familiars, ferides emocionals o maneres de funcionar que un dia ens van ajudar a sobreviure, però que avui ja no ens permeten créixer.

​

Per això, la meva manera d'acompanyar no se centra només en alleujar el malestar, sinó també en ajudar les persones a comprendre's més profundament. A reconnectar amb qui són, amb allò que realment necessiten i amb la direcció que volen donar a la seva vida.

​

Avui combino la meva experiència professional, la meva formació i, sobretot, el meu propi recorregut vital per crear espais segurs, respectuosos i profunds on les persones puguin aturar-se, escoltar-se i iniciar processos de transformació autèntics.

​

Perquè crec que, quan ens atrevim a mirar-nos amb honestedat i compassió, apareixen noves possibilitats. I és precisament aquí on comença el veritable canvi.

​

Acompanyo només des de la teoria.

​

Acompanyo també des de l'experiència, la formació i la convicció profunda que totes les persones tenen dins seu els recursos necessaris per transformar la seva vida.